La Universitat de València organitza visites al seu Observatori Astronòmic d'Aras de los Olmos, situat a la comarca de l'Alt Túria, una de les escasses reserves de cel fosc que queden a la Comunitat Valenciana.

Aquesta visita és una experiència única de contemplació i gaudi del cel fosc, un dels elements de la naturalesa cada vegada més difícils de trobar. En ell podem descobrir la grandiositat de la Via Làctia, la lluentor de milers d'estreles visibles a simple vista, el traçat de les constel·lacions i els seus llaços amb la història i la cultura.

Oferim sessions durant els mesos de juny a agost. La quota d'inscripció és de 15 euros per als adults i 5 euros per als menors de fins a 12 anys, inclusivament. Les sessions comencen abans de la posta de sol, per la qual cosa l'horari general que regirà l'inici de les sessions serà el següent:

• Maig: 20:00 hores
• Juny: 20:30 hores
• Juliol: 20:30 hores
• Agost: 20:00 hores

FUNCIONAMENT DE LA VISITA

La visita s'inicia amb una breu presentació de les activitats de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i un recorregut per les instal·lacions telescòpiques. Després de la caiguda de la nit es desenvolupa un recorregut guiat pel cel a simple vista, on es descriuen les constel·lacions i la manera d'identificar-les, s'exposen les tècniques d'orientació en la nit a partir de les estreles i es relaten les figures mitològiques i les llegendes clàssiques associades als grups de constel·lacions i al seu moviment en el cel.

Després d'això s'inicia la sessió d'observació en un dels telescopis, que inclou els planetes visibles, cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies.

Cada sessió té una duració aproximada de tres hores. Es deixarà un temps per al sopar, per la qual cosa es recomana portar el “bocata" i aigua, atés que en l'Observatori no hi ha possibilitat de comprar menjar. 

El camí des de l'Ermita fins a l'Observatori és una pista forestal (d'uns 2 km) sense asfaltar, amb corbes pronunciades i pedres, per la qual cosa és imprescindible extremar la precaució en la conducció del vehicle, portant especial compte amb els baixos (no es recomana utilitzar cotxes esportius).

  https://observatori.uv.es/

ATENCIÓ!!!!!!!    LES INSCRIPCIONS ESTAN ESGOTADES!!!!!

«Repensar la justícia social en l’educació: teoria, acció i imaginaris»

Universitat de València · 2026

«Suposant que tingueu lleis prou bones, una de les millors serà la que prohibeix als joves preguntar quines d’elles són justes i quines no; al contrari, tots hauran de declarar unànimement que totes són bones». (Plató, Les Lleis).

1. Introducció general

Pensar la justícia hui és una tasca alhora urgent i complexa. No sols per la magnitud dels problemes que afrontem —La creixent desigualtat, el recurs a la guerra i al genocidi, la precarietat i la destrucció ecològica—, sinó també perquè sovint ens falta el llenguatge i els marcs simbòlics i polítics necessaris per a reconéixer la injustícia i actuar-hi en contra.

Moltes de les eines que abans ens ajudaven a fer-ho han sigut desactivades o absorbides per discursos que neutralitzen el seu potencial transformador. El pensament crític, sovint reduït a un eslògan o a una competència transversal, ha perdut part de la seua força per a qüestionar allò que es presenta com a natural.

Aquest congrés naix del desig de asumir el sentit de la justícia i de reconnectar el pensament crític amb les seues arrels emancipadores. Volem situar la justícia al centre del debat pedagògic, social i simbòlic, i fer-ho a través de tres dimensions inseparables:

• Teoria – repensar les arrels del pensament crític.
• Contextos d’acció – explorar pràctiques socials i educatives transformadores.
• Imaginaris – recuperar el poder creatiu de les paraules, els cossos i les imatges i la seua relació amb la pràctica social.

Per a orientar el treball col·lectiu del congrés, cada eix s’estructura al voltant d’una pregunta central. A partir d’aquestes preguntes, es crearan taules de diàleg i tallers en què les persones participants podran abordar aquestes qüestions des de les seues experiències, investigacions i pràctiques, d’una manera oberta i situada.

Aquests eixos temàtics no pretenen fixar límits al pensament, sinó oferir eines per a pensar la justícia des de perspectives diverses. Cap d’ells és exclusiu: les taules poden travessar més d’un eix, i s’afavoriran les interseccions entre teoria, acció i imaginaris —així com entre generacions, disciplines i contextos—.

Eix 1 · Teoria

Repensar les arrels del pensament crític i les condicions per a una educació transformadora

L’educació crítica només pot existir si manté viva la seua connexió amb les ciències humanes que li van donar sentit. Aquest eix convida a revisar i actualitzar les teories que han connectat coneixement i emancipació: des de la pedagogia crítica de Freire fins als pensaments feministes, queer, ecologistes, antiracistes, antifeixistes, decolonials i anticapitalistes.

Pregunta central de l’eix de Teoria

Com podem recuperar hui el poder crític del pensament per a reconnectar coneixement, veritat i emancipació col·lectiva?

Eix 2 · Contextos d’acció

Explorar pràctiques crítiques en espais socials i educatius

Cap teoria transforma si no es posa en pràctica en el món. Aquest eix se centra en pràctiques situades: espais on les idees es troben amb la realitat i esdevenen experiència, conflicte, cura o resistència.

Pregunta central de l’eix de Contextos d’acció

On i com es practica hui la justícia educativa i social, i quins aprenentatges emergeixen d’aquestes experiències de resistència, cures i transformació?

Eix 3 · Imaginaris

Formes simbòliques i expressives com a eines de pensament i transformació

No hi ha transformació sense nous imaginaris. Aquest eix explora com les paraules, els cossos i les imatges poden funcionar com a formes de pensament crític, i no només com a elements decoratius o de suport.

Pregunta central de l’eix d’Imaginaris

Com poden les paraules, els cossos i les imatges obrir noves maneres de pensar, sentir i narrar la justícia social?

Articulació final dels eixos i les taules de diàleg

A partir de les tres preguntes centrals que estructuren els eixos temàtics —Teoria, Contextos d’acció i Imaginaris—, s’han configurat 15 taules de diàleg. Cadascuna d’elles abordarà aquestes preguntes des d’una problemàtica concreta (feminisme, universitat, pobresa, moviments socials, art, infància, cos, democràcia, etc.), generant així espais de trobada entre perspectives diverses.

Aquestes taules no estan pensades com a compartiments estancs ni com a categories tancades, sinó com a dispositius per a pensar col·lectivament les preguntes del congrés des de perspectives múltiples, transversals i complementàries.

Cada taula, per tant, podrà estar travessada simultàniament per la dimensió teòrica, l’acció situada i els imaginaris, i es formularà a partir de preguntes obertes que convoquen al debat, al diàleg i a la confrontació de punts de vista.

L’objectiu no és classificar, sinó activar preguntes, afavorir el pensament i cultivar l’escolta mútua, mantenint viu el vincle entre educació, justícia i transformació col·lectiva del món.

Congrés Internacional
Risc, Responsabilitat i Confiança en La Societat Digital

l Congrés Internacional “Risc, Responsabilitat i Confiança en la Societat Digital”, que se celebrarà en l'edifici de La Nau de la Universitat de València, naix amb el propòsit de generar un espai de reflexió interdisciplinària sobre els grans desafiaments jurídics que planteja la transformació digital. En un context marcat per la creixent automatització, el desenrotllament de la intel·ligència artificial i l'expansió dels entorns digitals, qüestions com la gestió del risc, l'atribució de responsabilitats i la construcció de confiança se situen en el centre del debat jurídic contemporani.

Organitzat per l'Institut Universitari de Dret Patrimonial de la Universitat de València i el Departament de Dret Privat de la Universidade da Coruña, el congrés reunirà especialistes nacionals i internacionals per a analitzar, des de diferents perspectives, l'impacte de les noves tecnologies en el Dret privat. A través de conferències, taules redones i activitats acadèmiques, s'abordaran temes clau com l'automatització negocial, els ciberriscos, la identitat digital, l'opacitat dels sistemes d'intel·ligència artificial o les oportunitats que la digitalització oferix en àmbits com la vivenda i la dependència.

Esta trobada aspira a aprofundir en l'anàlisi teòrica d'estes qüestions, així com també a contribuir a la formulació de solucions jurídiques que responguen de manera eficaç als reptes de la societat digital, reforçant així els pilars de seguretat, responsabilitat i confiança que han de sustentar-la.

Quins resultats proporciona este Congrés Internacional?

La persona inscrita en el Congrés pot obtindre:

1. Certificat de la seua assistència (en línia/presencial)
2. Publicació de la seua comunicació en el Llibre d'actes
3. Certificat de defensa de la comunicació (en línia/presencial)
4. Certificat de presentació del pòster (presencial)
5. Participació en el llibre publicat per Marcial Pons en accés obert
6. Premi a les tres millors comunicacions, si escau (presencial)

El Grup d'Investigació Neurodret de la Universitat de València (GIN) (www.uv.es/neuroderecho) organitzarà el seu I Congrés Internacional de Neurodret sobre els «Reptes jurídics davant les innovacions tecnològiques» els dies 26 i 27 de novembre de 2026 al Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

La programació del I Congrés Internacional de Neurodret sobre els «Reptes jurídics davant les innovacions tecnològiques» s'estructurarà en tres sessions de tres hores. Cada sessió comptarà amb tres ponències (30 minuts per ponència) i se seleccionaran per a cada sessió fins a tres comunicacions (10 minuts per comunicació), que es presentaran públicament. En finalitzar cada sessió, s'obrirà un debat sobre el contingut de les ponències i de les comunicacions.

Sessions del congrés

SESSIÓ PRIMERA. Dijous 26 de novembre de 2026 (matí)
NEURODRET, PSICOLOGIA I ÈTICA

SESSIÓ SEGONA. Dijous 26 de novembre de 2026 (vesprada)
NEUROCRIMINOLOGIA I DRET PROCESSAL

SESSIÓ TERCERA. Divendres 27 de novembre de 2026 (matí)
NEURODRET I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

 Segueix-nos a LinkedIn.
Grup d'Investigació Neurodret (GIN) de la Universitat de València

XI Congrés de la REPS
Valencia 9, 10 i 11 de juny de 2027

La sostenibilitat de les polítiques socials constitueix un dels grans reptes de les democràcies contemporànies. En un context marcat per l’envelliment demogràfic, les transformacions del mercat de treball, l’auge de la intel·ligència artificial, les desigualtats persistents, els moviments migratoris, les crisis ambientals i les noves demandes socials, resulta imprescindible reflexionar sobre com es dissenyen, governen i implementen les polítiques públiques amb la finalitat de garantir els drets de ciutadania.

Sota el lema “Governança i sostenibilitat de les polítiques socials: del diagnòstic a l’acció democràtica”, esta XI edició del Congrés de la Xarxa Espanyola de Política Social posa el focus en la necessitat d’avançar des de l’anàlisi dels problemes socials cap a la construcció de respostes col·lectives, eficaces i democràticament legitimades. El Congrés pretén generar un espai de diàleg acadèmic, institucional i professional que permeta identificar els problemes actuals, així com analitzar experiències i bones pràctiques en la governança multinivell de les polítiques socials, realitzant propostes d’acció que permeten promoure i garantir la cohesió social, la qualitat democràtica i els drets del conjunt de la ciutadania davant els nous reptes i desafiaments globals.

• Coordinació i presentació dels Panells Temàtics