Aquesta acció formativa pretén formar en competències de "Gatekeepers" per detectar, conversar, acompanyar i derivar de manera segura persones en risc de conducta suïcida dins de la comunitat universitària.

El taller d'Agents de Prevenció de la Conducta Suïcida (Gatekeepers) s'emmarca a la línia estratègica LAEVSCS05 del Pla Estratègic de la Universitat de València, dependent del Vicerectorat de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Aquesta línia promou el desenvolupament d‟un servei d‟atenció a la salut mental de la comunitat universitària, així com un programa de prevenció de problemes de salut mental i la promoció de polítiques preventives que contribueixin a millorar l‟entorn psicosocial i el benestar de tota la comunitat universitària.

Contribueix al desenvolupament d'un servei i un programa de prevenció en salut mental mitjançant la formació d'agents de prevenció de la conducta suïcida (gatekeepers) —capacitant en detecció, conversa, acompanyament i derivació segura; a l'establiment de circuits d'actuació coordinats amb els serveis universitaris; i en la promoció de polítiques preventives que redueixen l'estigma, enforteixen la planificació de la seguretat i milloren l'entorn psicosocial del campus.

Complementàriament, reforça la línia VSCS02 (foment de valors de vida saludable i prevenció). El taller també funciona com a dispositiu de formació i desplegament de la Guia d'actuació davant de conductes suïcides a l'estudiantat: presenta els seus circuits i protocols, entrena la seva aplicació pràctica i incorpora casos i recursos actualitzats per facilitar-ne la implantació als centres.

Consta de 2 sessions de 3 hores cadascuna, impartides en dues setmanes consecutives.

Nota addicional: en el cas dels estudiants, es farà una sessió de seguiment i reforç dels continguts als tres mesos després de finalitzar el taller.

• Guia d'actuació davant de conductes suïcides entre l'estudiantat

El grup d’investigació GIEL (Grup d’Investigació en Ensenyament de Llengües) té el plaer d’anunciar la 1a Conferència Internacional d’Enfocaments Basats en Corpus sobre Llenguatge Escolar (CASLL 2026), organitzada en el marc de dos projectes d’investigació, l'objectiu principal dels quals és l'elaboració i l'anàlisi del corpus EGRAMINT per a la formació inicial i permanent del professorat de llengües (UV‑INV‑AE‑3662106 i PID2024-158161OB-I00). Convidem investigadors, docents i altres professionals de l’educació a presentar recerques innovadores basades en corpus sobre el llenguatge oral i escrit de l’alumnat d’infantil, primària i Secundària.

La conferència pretén fomentar el diàleg interdisciplinari i la innovació metodològica en l’estudi de l’ús i el desenvolupament de les llengües a l’escola mitjançant mètodes basats en corpus; les aplicacions dels corpus escolars a l’ensenyament de llengües, el disseny curricular i la formació del professorat; així com la compilació, el disseny, l’anotació i la recerca de corpus assistida per IA generativa. S’accepten contribucions situades a la intersecció entre la lingüística de corpus, l’adquisició de llengües per part d’infants i adolescents, i l’educació lingüística, que facen ús de dades de corpus escolars per comprendre com l’alumnat aprén, processa i utilitza diferents llengües en l’oralitat i l’escriptura dins l’àmbit escolar.

Línies temàtiques

S’accepten treballs sobre els següents temes:

• Compilació, disseny i anotació de corpus escolars d’aprenents de llengües
• IA generativa i corpus escolars d’aprenents de llengües
• Perspectives evolutives en corpus escolars d’aprenents de llengües
• Perspectives contrastives i multilingües en corpus escolars d’aprenents de llengües
• Variació de registre en corpus escolars d’aprenents de llengües
• Necessitats específiques de suport educatiu i corpus escolars d’aprenents de llengües
• Ensenyament de llengües i corpus escolars d’aprenents de llengües
• Disseny curricular i corpus escolars d’aprenents de llengües
• Formació del professorat i corpus escolars d’aprenents de llengües

Qui hauria d'assistir?

• Especialistes en lingüística de corpus
• Investigadors en aprenentatge i ensenyament de llengües
• Docents i professionals de l’educació
• Lingüistes computacionals i investigadors en PLN
• Psicolingüistes i científics cognitius
• Responsables de disseny curricular i polítiques educatives

Uneix-te a nosaltres per avançar en la nostra comprensió col·lectiva sobre com els enfocaments basats en corpus poden il·luminar l’ús de diferents llengües per part de l’alumnat i el seu desenvolupament lingüístic a l’escola, així com informar l’ensenyament de llengües, el disseny curricular i la formació del professorat.

Agraïments als patrocinadors:

PRESENTACIÓ

L’Associación Española de Filosofía del Deporte (AEFD), en col·laboració amb la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (FCAFE), els Departaments d’Educació Física i Esportiva i de Filosofia, i els grups d’investigació AFES i ETIDEMO de la Universitat de València, organitzen el I Congrés Internacional de Filosofia de l’Activitat Física, l’Esport i el Joc. La trobada se celebrarà a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat de València, del 27 al 29 de maig de 2026.

Aquest congrés naix del compromís de l’AEFD —fundada el 2013 amb el propòsit de promoure l’estudi de l’esport com a fenomen filosòfic— per enfortir el diàleg entre la filosofia, l’activitat física, l’esport i la lúdicitat com a expressions culturals, ètiques i socials fonamentals del nostre temps.

L’esdeveniment aspira a reunir professorat, personal investigador, professionals i estudiants de diverses disciplines per a reflexionar sobre el paper de la pràctica físicodeportiva i lúdica en la societat contemporània. El seu objectiu és oferir un espai de trobada internacional i interdisciplinari que impulse noves perspectives teòriques i pràctiques.

Les àrees temàtiques del congrés inclouen l’ètica i els valors en l’esport (fair play, dopatge, inclusió i justícia); la dimensió social, cultural i política (identitat, globalització, poder i institucionalització); l’experiència estètica, lúdica i fenomenològica del cos en moviment; l’epistemologia i el coneixement en la pràctica físicodeportiva, així com els reptes que plantegen la tecnologia, la biotecnologia i el transhumanisme. Aquest marc plural busca afavorir el debat filosòfic i l’intercanvi interdisciplinari entre especialistes i joves investigadors, promovent una comprensió més profunda del sentit humà de l’activitat física, l’esport i el joc.

«Repensar la justícia social en l’educació: teoria, acció i imaginaris»

Universitat de València · 2026

«Suposant que tingueu lleis prou bones, una de les millors serà la que prohibeix als joves preguntar quines d’elles són justes i quines no; al contrari, tots hauran de declarar unànimement que totes són bones». (Plató, Les Lleis).

1. Introducció general

Pensar la justícia hui és una tasca alhora urgent i complexa. No sols per la magnitud dels problemes que afrontem —La creixent desigualtat, el recurs a la guerra i al genocidi, la precarietat i la destrucció ecològica—, sinó també perquè sovint ens falta el llenguatge i els marcs simbòlics i polítics necessaris per a reconéixer la injustícia i actuar-hi en contra.

Moltes de les eines que abans ens ajudaven a fer-ho han sigut desactivades o absorbides per discursos que neutralitzen el seu potencial transformador. El pensament crític, sovint reduït a un eslògan o a una competència transversal, ha perdut part de la seua força per a qüestionar allò que es presenta com a natural.

Aquest congrés naix del desig de asumir el sentit de la justícia i de reconnectar el pensament crític amb les seues arrels emancipadores. Volem situar la justícia al centre del debat pedagògic, social i simbòlic, i fer-ho a través de tres dimensions inseparables:

• Teoria – repensar les arrels del pensament crític.
• Contextos d’acció – explorar pràctiques socials i educatives transformadores.
• Imaginaris – recuperar el poder creatiu de les paraules, els cossos i les imatges i la seua relació amb la pràctica social.

Per a orientar el treball col·lectiu del congrés, cada eix s’estructura al voltant d’una pregunta central. A partir d’aquestes preguntes, es crearan taules de diàleg i tallers en què les persones participants podran abordar aquestes qüestions des de les seues experiències, investigacions i pràctiques, d’una manera oberta i situada.

Aquests eixos temàtics no pretenen fixar límits al pensament, sinó oferir eines per a pensar la justícia des de perspectives diverses. Cap d’ells és exclusiu: les taules poden travessar més d’un eix, i s’afavoriran les interseccions entre teoria, acció i imaginaris —així com entre generacions, disciplines i contextos—.

Eix 1 · Teoria

Repensar les arrels del pensament crític i les condicions per a una educació transformadora

L’educació crítica només pot existir si manté viva la seua connexió amb les ciències humanes que li van donar sentit. Aquest eix convida a revisar i actualitzar les teories que han connectat coneixement i emancipació: des de la pedagogia crítica de Freire fins als pensaments feministes, queer, ecologistes, antiracistes, antifeixistes, decolonials i anticapitalistes.

Pregunta central de l’eix de Teoria

Com podem recuperar hui el poder crític del pensament per a reconnectar coneixement, veritat i emancipació col·lectiva?

Eix 2 · Contextos d’acció

Explorar pràctiques crítiques en espais socials i educatius

Cap teoria transforma si no es posa en pràctica en el món. Aquest eix se centra en pràctiques situades: espais on les idees es troben amb la realitat i esdevenen experiència, conflicte, cura o resistència.

Pregunta central de l’eix de Contextos d’acció

On i com es practica hui la justícia educativa i social, i quins aprenentatges emergeixen d’aquestes experiències de resistència, cures i transformació?

Eix 3 · Imaginaris

Formes simbòliques i expressives com a eines de pensament i transformació

No hi ha transformació sense nous imaginaris. Aquest eix explora com les paraules, els cossos i les imatges poden funcionar com a formes de pensament crític, i no només com a elements decoratius o de suport.

Pregunta central de l’eix d’Imaginaris

Com poden les paraules, els cossos i les imatges obrir noves maneres de pensar, sentir i narrar la justícia social?

Articulació final dels eixos i les taules de diàleg

A partir de les tres preguntes centrals que estructuren els eixos temàtics —Teoria, Contextos d’acció i Imaginaris—, s’han configurat 15 taules de diàleg. Cadascuna d’elles abordarà aquestes preguntes des d’una problemàtica concreta (feminisme, universitat, pobresa, moviments socials, art, infància, cos, democràcia, etc.), generant així espais de trobada entre perspectives diverses.

Aquestes taules no estan pensades com a compartiments estancs ni com a categories tancades, sinó com a dispositius per a pensar col·lectivament les preguntes del congrés des de perspectives múltiples, transversals i complementàries.

Cada taula, per tant, podrà estar travessada simultàniament per la dimensió teòrica, l’acció situada i els imaginaris, i es formularà a partir de preguntes obertes que convoquen al debat, al diàleg i a la confrontació de punts de vista.

L’objectiu no és classificar, sinó activar preguntes, afavorir el pensament i cultivar l’escolta mútua, mantenint viu el vincle entre educació, justícia i transformació col·lectiva del món.